No fa pas gaire vaig llegir un post al bloc del Jordi Callejón demanant un minut de silenci pel Concili Vaticà II. I no he guardat, ni guardaré un minut de silenci per diversos motius.
El Concili és viu i ben viu! Que jo sàpiga no hi ha hagut cap altre concili universal (sóc despistat però ho hauria sabut) i això significa que el concili és vigent del tot i continua obligant als catòlics.
Tota norma interpretativa del Concili feta a posteriori no li treu la vigència. I només seran interpretacions, i res més, per molt alta que sigui l’autoritat que les faci. Es pot dir d´una altra manera, no són les interpretacions les que corregeixen el Concili, és que és des del Concili que cal revisar les interpretacions. Mai! una interpretació pot pretendre situar-se per sobre d’un Concili Universal, justament perquè la interpretació és d’alguns, mentre que el Concili és de tots (universal), i és expressió de l’Església tota, unida al Cap que és Crist (potser oblidem amb facilitat que el Cap de l’Església no és el papa, és Crist, i això no nega l’autoritat de la Seu de Pere, però sí que la resitua).
Ara bé, a l’Església tenim un problema del qual no sé si algú n’és conscient. A les parròquies i comunitats no s’ensenya el Vaticà II, no es llegeixen els textos, no es comenten, no es treballen. I no passa només amb el concili: on ha quedat el Concili Provincial Tarraconense? Per què els capellans a les seves parròquies i comunitats ni tan sols han mencionat que els bisbes catalans han fet un document importantíssim, cridant a l’evangelització? Aquest últim document s’hauria d’estar treballant i reflexionant.
Recordo que aquesta mateixa capellanada es queixa de la poca formació dels laics. I qui els ha de formar? I on s’han de formar? No és a les seves parròquies i comunitats? O potser és que pensen (siguin de la corda que siguin) que un laic format és aquell que els diu que sí a tot i no els crea problemes que els mogui de la seva comoditat? (Jo em decanto per aquesta última) I si no volien problemes per què s’han fet capellans?. Francament, que no ens culpin de les seves mancances vocacionals. I que recordin que el seu ministeri està pastat pel Jesús que renta els peus als deixebles (això és el que entenem els cristians per autoritat).
Deixeu de dir que el Concili Vaticà II és mort, perquè només és una apreciació subjectiva. No és veritat! Accepteu que, en part, alguna responsabilitat també teniu des del moment que el vau deixar de llegir i de consultar, o simplement perquè no l’heu obert mai. No és vàlid afirmar que ja no val per a res si sou vosaltres mateixos els qui li heu retirat la vigència.
dissabte, 14 / juliol / 2007
El Concili Vaticà II és viu i ben viu!
Etiquetes de comentaris:
Jesús Manel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


6 comentaris:
Cáspitaaaaaa, cuantos nervioooos....
Una consulta per qui sembla que sap teologia: el concili vaticà II és dogmàtic? Això és el mateix que si és vinculant o no? Aquests documents que cites son infumables, no s'assemblen al llenguatge de l'Evangeli, ni dels Pares, ni dels sants...No serveixen per a un laïc i dubto de la seva utilitat per a un pastor.
No el Concili Vaticà II no és dogmàtic (no fa formulacions dogmàtiques), en tot cas un concili pot contenir formulacions dogmàtiques que sempre es formulen amb molta claredat amb algun tipus de fòrmula: "definim com a veritat de fe...". Però sí que és expressió de la infalibilitat de l'Església (Estic parlant dels Concilis Universals).
Estic d'acord amb tu amb el que afirmes sobre els llenguatges. Són molt formals però això no significa que no serveixi, en tot cas que significa que cal fer un esforç (d'aquí que calgui treballar-los a les parròquies i comunitats). En el cas del Concili Vaticà II són bastant comprensibles, el Tarraconense és molt planer. Aburreix la formalitat però el contingut s'entén força bé.
Per un pastor, no només són útils sinó necessaris, recorda que tots ells han estudiat teologia (la majoria són diplomats en teologia i alguns llicenciats) perquè tots aquests documents són decisius a l'hora d'entendre la pastoral i la missió evangelitzadora i el que intenten és que siguem més fidels al missatge Evangèlic.
Ah! i el document dels bisbes catalans sobre l'evangelització és planíssim i, de debò, pinta bé. I no és un document doctrinal ple de tecnicismes és una crida a "arrimar el hombro" i sortir a anunciar la Bona Nova a la nostra societat.
No sé si m`he explicar prou bé. Són temes de pes i llargs, un comentari sempre és limitat.
T'has explicat molt bé. Gràcies.
Dubto (per no dir-te que rebutjo) de la utilitat dels coneixements teològics, exclusivament teòrics per naturalesa. Igual que la filosofia o les ideologies.
Per mi la fe és experiència directa, em va agradar molt una definició que vaig sentir (del teòleg Aymar)que la fe era "la visió beatífica anticipada". Tu que en saps de salms n'hi un que diu quelcom com "Senyor, instrueix-me en les teves sendes". Necessitem indicacions, pistes per viure la vida com Déu mana, buscant el nostre perfeccionament per a merèixer la Glòria. D'aquí a les encícliques papals sobre moral o les instruccions pastorals de Conferències Episcopals d'on siguin hi ha un abisme. Jo crec en fomentar la pregària, individual i comunitària, el Rosari, la Missa diària, les obres de Misericòrdia o la bona acció com diria un escolta, els peregrinatges....
Salutacions
Estic d'acord amb tu. La pregària, la fe viscuda, l'entrega als altres, el compromís des de la fe... no té la mateixa importància que la teologia. Fomentar el seguiment de Crist és més important que reflexionar sobre el seguiment de Crist. Però és que les dues coses estan íntimament lligades.
De fet, amic, estàs fent teologia. Cites un Salm (si no m'equivoco és el 25, molt bonic i molt ric) i li dones tot un contingut (com a clau d'interpretació estàs agafant l'Evangeli, recorda que el Salm és molt anterior), parles de que necessitem (per tant estàs també reflexionant sobre l'home) i extreus algunes conclusions: fomentar un seguit d'elements per a respondre a la vocació cristiana ab fidelitat. Home, per no agradar-te massa la teologia en fas molta de teologia (ho dic amb to carinyós).
Finalment dir-te que no tot el Magisteri és teologia (són normes morals, jurídiques, qüestions de fe, de govern...) i no tota la teologia és Magisteri, no són contraris, però tampoc són el mateix. I em sembla que tendeixes a identificar les dues coses com la mateixa.
I gracies pels comentaris!
Ni pintat que dirien. Gràcies per la teva precisió i els teus aclariments.
Publica un comentari