Bones vacances!

Bé, comencem vacances!

A mitjans setembre començarem a posar noves grabacions, falta encara alguns retocs. Ens sap greu no haver-ho pogut fer abans, però la veritat és que ens hem vist una mica desbordats en l'última recta final abans de les vacances. Ens ha sabut greu i esperem poder-ho compensar a partir del setembre.

Esperem que el resultat sigui bo i us agradi prou!

Fins setembre i BONES VACANCES!

El Concili Vaticà II és viu i ben viu!

No fa pas gaire vaig llegir un post al bloc del Jordi Callejón demanant un minut de silenci pel Concili Vaticà II. I no he guardat, ni guardaré un minut de silenci per diversos motius.

El Concili és viu i ben viu! Que jo sàpiga no hi ha hagut cap altre concili universal (sóc despistat però ho hauria sabut) i això significa que el concili és vigent del tot i continua obligant als catòlics.

Tota norma interpretativa del Concili feta a posteriori no li treu la vigència. I només seran interpretacions, i res més, per molt alta que sigui l’autoritat que les faci. Es pot dir d´una altra manera, no són les interpretacions les que corregeixen el Concili, és que és des del Concili que cal revisar les interpretacions. Mai! una interpretació pot pretendre situar-se per sobre d’un Concili Universal, justament perquè la interpretació és d’alguns, mentre que el Concili és de tots (universal), i és expressió de l’Església tota, unida al Cap que és Crist (potser oblidem amb facilitat que el Cap de l’Església no és el papa, és Crist, i això no nega l’autoritat de la Seu de Pere, però sí que la resitua).

Ara bé, a l’Església tenim un problema del qual no sé si algú n’és conscient. A les parròquies i comunitats no s’ensenya el Vaticà II, no es llegeixen els textos, no es comenten, no es treballen. I no passa només amb el concili: on ha quedat el Concili Provincial Tarraconense? Per què els capellans a les seves parròquies i comunitats ni tan sols han mencionat que els bisbes catalans han fet un document importantíssim, cridant a l’evangelització? Aquest últim document s’hauria d’estar treballant i reflexionant.

Recordo que aquesta mateixa capellanada es queixa de la poca formació dels laics. I qui els ha de formar? I on s’han de formar? No és a les seves parròquies i comunitats? O potser és que pensen (siguin de la corda que siguin) que un laic format és aquell que els diu que sí a tot i no els crea problemes que els mogui de la seva comoditat? (Jo em decanto per aquesta última) I si no volien problemes per què s’han fet capellans?. Francament, que no ens culpin de les seves mancances vocacionals. I que recordin que el seu ministeri està pastat pel Jesús que renta els peus als deixebles (això és el que entenem els cristians per autoritat).

Deixeu de dir que el Concili Vaticà II és mort, perquè només és una apreciació subjectiva. No és veritat! Accepteu que, en part, alguna responsabilitat també teniu des del moment que el vau deixar de llegir i de consultar, o simplement perquè no l’heu obert mai. No és vàlid afirmar que ja no val per a res si sou vosaltres mateixos els qui li heu retirat la vigència.

Eucaristia Tridentina?

La litúrgia actual necessita una reforma ja que els llenguatges i els significats simbòlics han canviat força des de que es va instaurar. Ja sabem que la qualitat humana dels assistents i dels celebrants hi té molt a veure en la vivencialitat comunitària, malgrat això cal actualitzar-la per tal que comuniqui allò que vol comunicar.

Què farts estem de les celebracions fetes amb mecanicisme gestual, amb to monòtom! Què farts estem d'homilies insípides i, això sí, quasi inacabables i mancades de continguts que actualitzin el missatge evangèlic! Què farts estem d'escalfar cadira mantenint el posat catatònic en celebracions gens participatives!

L'Eucaristia no deixa de ser un baròmetre de l'estat i de la situació de la comunitat que celebra. Mirant aquest baròmetre hom endevina que no fa bon temps. És clar, deu ser el canvi climàtic fruit de la contaminació i l'emisió de gasos tòxics que han anat llençant a l'atmosfera eclesial dirigents i grups de poder d'ençà del Vaticà II i que donen com a resultat un aire irrespirable i un paissatge contaminat. Molts ja han marxat cercant aire pur, però els qui encara quedem comencem a necessitar ampolles d'oxigen per a no ofegar-nos.

Increiblement els qui haurien de treballar per tal de millorar l'estat de la notra ecologia eclesial són els qui contaminen de la manera més ferotge tot rebutjant signar el tractat eclesial de Kioto anomenat Concili Vaticà II. Aquest motu propio que permet la celebració segons el Ritual Tridentí (no es tracta només de permetre el llatí, sinó del retorn a les celebracions que es feien abans de la reforma litúrgica) no és altra cosa que un avocament tòxic legalment discutible (quan va sortir el nou ritual l'antic va quedar automàticament derogat).

Si els nostres dirigents creuen que poden fer el que vulguin, quan vulguin i com vulguin sense tenir en compte ni seguir les normes que ells mateixos han creat (en aquest cas el Dret Canònic) per què no podem fer nosaltres igual? És que hi ha cristians de primera i de segona categoria? Si ja no cal seguir la norma que estableix que un nou ritual litúrgic deroga (deixar de ser vigent) l'anterior que ho poguem aplicar tots, i aquells fidels que formem un grup estable i que ens faci més benefici se'ns permeti celebrar tal i com ho feien les primeres comunitats cristianes