Final de curs/ Autisme digital.

Ja hi som! És final de curs i com sempre anem atrafegats. Per això aquesta setmana i, possiblement fins Juliol, no podrem posar cançons... ja es veurà. El que sí farem és escriure algun post per a no deixar "penjat ell Bloc".

No fa pas gaire vàrem coincidir en una pregària amb un capellà conegut nostre, a banda de les preguntes sobre el què fem o deixem de fer, la conversa va anar derivant cap a les noves tecnologies. Ell va concloure deixant ben clar que no volia saber res d'ordinadors, internet i derivats. Val a dir que no és el primer capellà que ens ho diu, també n'hem trobat que no tenen correu electrònic o no el fan servir... Algú pot dir que això no passa amb els capellans més joves, té raó, però mirant la proporció de capellans joves i capellans grans no seria exagerat afirmar que deu haver força capellanada allunyada de la cultura propiciada per les noves tecnologies.
Així que en aquesta cultura nostra tan digitalitzada on neix una manera nova de comunicar-se hi ha capellans nostres que pateixen autisme, si més no digital.

Nou document del Papa Benet XVI

Sacramentum caritatis, aquest és el títol d'aquest document que recull les conclusions del Sínode dels Bisbes al voltant del tema de l'Eucaristia.

Em centro en el punt 41 on esmenta el cant litúrgic, com és normal en algú que forma part d'un grup que fa un servei des de la música en les celebracions parroquials. La primera impresió és que no hi ha cap canvi respecte altres documents propis del magisteri que tracten el mateix tema. Enfasitza el paper del cant gregorià sense desmerèixer altres estils i per tant és una exageració afirmar que prohibeix les guitarres, flautes... com algú m'havia arribat a comentar.

Ara bé, no puc deixar de sentir una certa inquietud quan, després de llegir les poques frases que dedica a la música, no veig aquell esperit de documents anteriors que convidava a cercar nous estils en concordança a les noves sensibilitats i als nous temps.

Reptes

És llarg el camí que hem recorregut com a grup. Hem afrontat reptes no pas petits: composar cants nous, assolir una certa qualitat musical, tenir continuïtat com a grup... de tots, el més complicat ha estat i continua sent la relació amb aquells que tenen càrrecs a les parròquies. Hem tocat en llocs molt diversos i sempre ens trobem amb el mateix problema: la desconfiança.

Trobo que un dels reptes més importants de l'Església actual és, si més no, fer gestos que ajudin a recuperar la confiança els uns en els altres. Sense aquest ecumenisme intern difícilment es pot plantejar una evangelitació efectiva. I, em sembla que en això anem massa coixos.