La litúrgia actual necessita una reforma ja que els llenguatges i els significats simbòlics han canviat força des de que es va instaurar. Ja sabem que la qualitat humana dels assistents i dels celebrants hi té molt a veure en la vivencialitat comunitària, malgrat això cal actualitzar-la per tal que comuniqui allò que vol comunicar.
Què farts estem de les celebracions fetes amb mecanicisme gestual, amb to monòtom! Què farts estem d'homilies insípides i, això sí, quasi inacabables i mancades de continguts que actualitzin el missatge evangèlic! Què farts estem d'escalfar cadira mantenint el posat catatònic en celebracions gens participatives!
L'Eucaristia no deixa de ser un baròmetre de l'estat i de la situació de la comunitat que celebra. Mirant aquest baròmetre hom endevina que no fa bon temps. És clar, deu ser el canvi climàtic fruit de la contaminació i l'emisió de gasos tòxics que han anat llençant a l'atmosfera eclesial dirigents i grups de poder d'ençà del Vaticà II i que donen com a resultat un aire irrespirable i un paissatge contaminat. Molts ja han marxat cercant aire pur, però els qui encara quedem comencem a necessitar ampolles d'oxigen per a no ofegar-nos.
Increiblement els qui haurien de treballar per tal de millorar l'estat de la notra ecologia eclesial són els qui contaminen de la manera més ferotge tot rebutjant signar el tractat eclesial de Kioto anomenat Concili Vaticà II. Aquest motu propio que permet la celebració segons el Ritual Tridentí (no es tracta només de permetre el llatí, sinó del retorn a les celebracions que es feien abans de la reforma litúrgica) no és altra cosa que un avocament tòxic legalment discutible (quan va sortir el nou ritual l'antic va quedar automàticament derogat).
Si els nostres dirigents creuen que poden fer el que vulguin, quan vulguin i com vulguin sense tenir en compte ni seguir les normes que ells mateixos han creat (en aquest cas el Dret Canònic) per què no podem fer nosaltres igual? És que hi ha cristians de primera i de segona categoria? Si ja no cal seguir la norma que estableix que un nou ritual litúrgic deroga (deixar de ser vigent) l'anterior que ho poguem aplicar tots, i aquells fidels que formem un grup estable i que ens faci més benefici se'ns permeti celebrar tal i com ho feien les primeres comunitats cristianes
Què farts estem de les celebracions fetes amb mecanicisme gestual, amb to monòtom! Què farts estem d'homilies insípides i, això sí, quasi inacabables i mancades de continguts que actualitzin el missatge evangèlic! Què farts estem d'escalfar cadira mantenint el posat catatònic en celebracions gens participatives!
L'Eucaristia no deixa de ser un baròmetre de l'estat i de la situació de la comunitat que celebra. Mirant aquest baròmetre hom endevina que no fa bon temps. És clar, deu ser el canvi climàtic fruit de la contaminació i l'emisió de gasos tòxics que han anat llençant a l'atmosfera eclesial dirigents i grups de poder d'ençà del Vaticà II i que donen com a resultat un aire irrespirable i un paissatge contaminat. Molts ja han marxat cercant aire pur, però els qui encara quedem comencem a necessitar ampolles d'oxigen per a no ofegar-nos.
Increiblement els qui haurien de treballar per tal de millorar l'estat de la notra ecologia eclesial són els qui contaminen de la manera més ferotge tot rebutjant signar el tractat eclesial de Kioto anomenat Concili Vaticà II. Aquest motu propio que permet la celebració segons el Ritual Tridentí (no es tracta només de permetre el llatí, sinó del retorn a les celebracions que es feien abans de la reforma litúrgica) no és altra cosa que un avocament tòxic legalment discutible (quan va sortir el nou ritual l'antic va quedar automàticament derogat).
Si els nostres dirigents creuen que poden fer el que vulguin, quan vulguin i com vulguin sense tenir en compte ni seguir les normes que ells mateixos han creat (en aquest cas el Dret Canònic) per què no podem fer nosaltres igual? És que hi ha cristians de primera i de segona categoria? Si ja no cal seguir la norma que estableix que un nou ritual litúrgic deroga (deixar de ser vigent) l'anterior que ho poguem aplicar tots, i aquells fidels que formem un grup estable i que ens faci més benefici se'ns permeti celebrar tal i com ho feien les primeres comunitats cristianes
